Adiós ríos, adiós fontes

Adiós ríos, adiós fontes
adiós, regatos pequenos;
adiós, vista dos meus ollos,
non sei cándo nos veremos.

Miña terra, miña terra,
terra donde m’eu criei,
hortiña que quero tanto,
figueiriñas que prantei.

Prados, ríos, arboredas,
pinares que move o vento,
paxariños piadores,
casiña d’o meu contento.

Muiño dos castañares,
noites craras do luar,
campaniñas timbradoiras
da igrexiña do lugar.

Amoriñas das silveiras
que eu lle daba ó meu amor,
camiñiños antre o millo,
¡adiós para sempre adiós!

¡Adiós, gloria! ¡Adiós, contento!
¡Deixo a casa onde nacín,
deixo a aldea que conoso,
por un mundo que non vin!

Deixo amigos por extraños,
deixo a veiga polo mar;
deixo, en fin, canto ben quero…
¡quén puidera non deixar!

[…]

Adiós, adiós, que me vou,
herbiñas do camposanto,
donde meu pai se enterrou,
herbiñas que biquei tanto,
terriña que nos criou.

[…]

Xa se oien lonxe, moi lonxe,
as campanas do pomar;
para min, ¡ai!, coitadiño,
nunca máis han de tocar.

[…]

¡Adiós tamén, queridiña…
Adiós por sempre quizáis!…
Dígoche este adiós chorando
desde a beiriña do mar.

Non me olvides, queridiña,
si morro de soidás…
tantas légoas mar adentro…
¡Miña casiña!, ¡meu lar!

وداعا يا أنهار، وداعا يا ينابيع

وداعا يا أنهار؛ وداعا يا ينابيع ؛
وداعا، أيتها البرك الصعيرة ؛
وداعا، لما راته عيوني،
. لا أعرف متى سنرى بعضا مجدد

أرضي، يا أرضي،
يا أرضا كبرت فيها،
يا بستانا أحب كثيرا،
. يا أشجار تين زرعت

مروجا، أنهار، بساتين،
بساتين صنوبر تداعبها الريح،
يا طيورا زقزقت،
. يا بيت فرحي

و مطحنة أرض الكستناء،
و ضوء القمر في ليلة صافية،
و أجراسا تدق
. من كنيسة المكان



يا ثمر شجر العليق
الذي اعتدت قطفه لمحبوبتي،
يا دروبا بين حبوب الذرة،

! وداعا، إلى الأبد وداع

! وداعا أيها النعيم! وداعا يا سعاد
سأترك المنزل الذي ولدت فيه،
سأترك القرية التي أعرفها،
!لعالم لم أره بعد

سأترك الأصدقاء من أجل الغرباء،
سأترك الأرض الخصباء من أجل البحر،
… سأترك، يا إلهي، ما أحب كثير
! من لديه القدرة أن لا يرح

[…]

وداعا، وداعا، ها أنا أرحل،
يا عشب المقابر،
أين دفن أبي،
عشبا قبلت بشدة،
. أرضا أحيتنا

[…]

لقد سمعنا من بعيد، بعيد جداً،
أجراس من بومار؛
من أجلي، اوه! يا مسكين،
.لن يدقوا الأجراس مجدداً أبدا

[…]

…وداعا أيضا أيتها المحبوبة
!… ربما وداعا للأب

أخبرك بهذا الوداع و أنا أبكي

. من سواحل البحر

لا تنسيني يا محبوبتي،
… إذا مت من العزلة

… بعيدا جدا عن الساحل
! يا بيتي!، يا وطن

TRADUCIÓN AO ÁRABE DE MONCHO IGLESIAS

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DESCARGAR POEMA-CARTEL

descargar-pdf
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

< VOLVER A ROSALÍA É MUNDIAL